22 mayo 2006

Aficions secretament compartides


Hi ha hàbits, actituds, aficions...que el 100% de la població compartim però que són políticament incorrectes. No es poden fer en públic, vaja. Tot i això ningú se’n escapa, i en canvi tothom les gaudeix.

Em considero una persona força valenta en aquest sentit ja que acostumo a exterioritzar i mostrar les meves febleses, la cara més fosca del meu ser. Aquesta sinceritat, no demanada, m’ha costat, de vegades, mala fama. Però tranquils, que el que pensi altri (segons qui clar) em rellisca. I molt. Què m’agrada fer?

Menjar com un marrano quan estic sol a casa. Empassar-me les galetes Maria de 4 en 4 i veure el suc Granini a morro.
No aguantar-me els pocs pets que em venen (tant de bo em pogués tirar més) quan estic al sofà. Tirar-me pets "ninja".
Eructar sense pietat després de veure Coca-Cola.
Bavejar i tacar la samarreta quan viatjo en bus, avió, cotxe o tren. En moto no ho he aconseguit encara.
Rentar-me les dents a la dutxa.
Reutilitzar un xiclet que ja no té gust.
Pixar sobre els forats dels formiguers o damunt de petits animals (humans encara no).
Fer molta espuma amb el Sanex. Ja sabeu on.
Mirar la tassa del vàter després d'una bona cag..
Tirar burilles des del llit i sentir com impacten contra el vidre de la finestra. A les fosques, és clar.
Posar-me les mans als huevins a l'hivern per passar millor el fred.
Escopir quan jugo a futbol o corro. Això si, fent el clàssic to “carraspera”.
Expandir el tomàquet, l’oli i la sal amb el dit índex.
Oblidar-me preservatius usats durant dies al primer calaix de la meva tauleta de nit.
Bufar i menjar-me l’aliment que s’ha caigut al terra.
Fotre una pixada llarga dins de l'aigua (preferentment al mar).
Llepar el plat després de menjar-hi Contesa (ara es diu Vienetta, no?)
Treure cera amb les patilles de les ulleres.
Menjar-me les pells dels dits.


I tantes altres coses...


Si has arribat fins aquí sense vomitar sàpigues que prometo escriure més endavant un “m’agrada” menys escatològic i més profund.
PD. El motiu d’aquest escrit és doble: confessar-me i motivar més comentaris dels fins ara registrats (ja sé que m’espera un vendaval de crítiques).

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Alguns dels meus vicis inconfessables:
1. Treure'm les boletes dels peus (les que hi ha entre els dits) i olorar-les després.
2. Fer "morcilletes" amb la ronya que queda enganxada al coll i apilotonar-la per fer-ne una bola.
3. Tirar-me pets al tren quan estic sola i afanyar-me a airejar l'espai fètid que m'envolta just quan algú s'acosta per seure al seient del costat.
4. Tirar-me pets en un lloc públic i inentar dissimular; com que sóc una tia, confio que no pensaran que sóc jo.
5. Treure'm mocs i cera de les orelles i llavors, sense haver tingut temps de rentar-me les mans, haver de saludar formalment algú i donar-li la mà (la veritat és que em sap greu pel saludat...).
6. Amb un paper o un bitllet de tren, treure'm la merda de les ungles dels peus.

Àngels

Anónimo dijo...

Per cert, hi ha una nova entrada al meu blog.

Àngels

Oscar V dijo...

Dani, et felicito per la teva valentia a l'hora d'exposar en pública la teva llarga (potser massa) llista de vicis escatològics que tens, o que pateixes.
Encara que, malauradament, jo ja te'ls coneixia tots, considero lloable que faci's una passa endavant i et reafirmis en els teus vicis cotidians més exacrables. Per tant, visca la sinceritat i juguem tots amb les cartes a la mà...

PD: he tingut problemes per contenir el riure quan expliques el tema de les burilles i el "clonc" que fan al caure sobre una superfície metàl·lica. Sé que això et ve d'herència familiar...I a mi també m'encanta fer-ho...

Anónimo dijo...

Dani, te n'has oblidat una que m'has fet viure (he dit "viure", no presenciar) aquest vespre! Treure't els mitjons d'amagat -molt humidets, per cert- i entaforar-me'ls al nas... Quins peus més i més fètids!!

À.

Anónimo dijo...

uiii poca credibilitat pot tenir una persona que no aporta proves i que signa amb una inicial...

pobre Dani, si d'alguna cosa estic segura és que no fa pudor cap part del seu cos. Us ho ben promet.

Petonets rei

Anónimo dijo...

Bueno, bueno!!! Ja firmo amb el nom complet i si vols et passo el DNI!!! Sóc l'Àngels Codina Relat!!! I bueno, les parts que li he olorat (més de les que et pots pensar, reina...) no fan pudor... Però avui, el mite del noi que smepre fa olor d'Eau de Rochas se n'ha anat en orris!

Ciao

Anónimo dijo...

T'ho asseguro... Per cert, ara que m'hi fixo, tu ni tan sols signes amb la inicial! El teu nom no deu pas començar per D?

Oscar V dijo...

L'últim que voldria es posar-me en mig d'una "batalla dialèctica" entre dues dones...Déu me'n guardi...
Ara bé, observo amb alegria continguda, com s'enceta una cursa per veure quina fèmina ha olorat més parts del cos del bo d'en Daniel...Estic absolutament corprés i maravellat per aquest fet..I que guanyi la millor...