Visiones urbanas

Motores a ralentí, taxistas con palillo y ejecutivos en el asiento de atrás.
Paso constante, zapatos de tacón y medias de rejilla.
Falda blanca ajustada, glúteos firmes. Chaqueta marfil y pecho terso.
Cabellera dorada al viento. Sonrisa limpia y reluciente.
Semáforo en verde.

Àudio: Ella (Zénit).

Bobby's love

HI ha gent que té molt talent. El d'alguns no és gaire constructiu que diguem (com els de la peli 9 reinas) però el d'altres animen, motiven i alegren el dia. Com aquest graffiti anglès, per exemple.

Àudio: Cornflake girl (Tori Amos)

Rutina's fighter

Després de tornar del Marroc un pèl decebut per no trobar les alemanyes que cercàvem (bé, les poques que hi havia estaven, amb tota la raó del món, amb altres motxileros cañons), he tornat a la quotidianitat pixapinenca.

Cada dia em sembla el mateix, però per sort, al vespre, intento fer coses noves. Alguns dies la rutina canvia, com avui, i em dóna corda per uns quants dies més. Aquest matí, per exemple, he anat a la ràdio –un cop més he fet tard- per preparar la meva secció setmanal (15 minuts > 0 minuts) i produir (jeje, m’encanta dir que ets productor, queda guay...si la gent sabés que simplement et limites a telefonar i concertar cites...quin poc glamour) una taula rodona (que no cama rodona). Però al migdia m’he escapat (només faltaria que no pogués pirar quan volgués d’un lloc on em paguen 0€/mes) i he anat a l’hotel Arts per entrevistar als Evanescene (amb altres periodistes). M’ha acompanyat una molt bona amiga meva, sinó hagués sigut un brown intragable. Mentre l’esperava a la porta de l’hotel, entre Mercedes i BMW’s ha aparcat un Ferrari...lo típic. Perquè hi ha móns tant diferents?

Ja a dins hem escoltat el nou cd (totes les cançons són iguals) d’aquesta penya que només conec 2 pistes i després els hem fet fotos. La veritat és que a mi aquesta gent me la pela molt, però mai va malament “coger tablas” i esperava, entre nosaltres, que hi hagués crussanets. Al final m’he hagut de conformar amb una coca-cola light (sí, light) i a compartir.

Però després de l’entrevista interminable hem anat a dinar a un restaurant selecte del barri, el Foxos. Espero que no desapareguin mai aquests tipus de bars on el cambrer et diu els 20 plats del menú en 3,8 segons i les racions són generoses (tant que inclòs a mi em costa acabar amb elles). He menjat el que s’ha convertit un clàssic, pèsols i de segon codillo. Regat, això sí, amb vi Gandesa.

I amb 3 kg més a la panxa (la sort de la gent d’ós ample és que se’ns noten menys) he tornat a casa, a practicar l’esport nacional del país: fer una migdiada.

Aquesta nit però, segur que sortim a prendre alguna cosa i a “fer mal” (com a molt ensopegar). Si lligo amb alguna noia (de franc) ja ho explicaré...però no hi compteu gaire.

Àudio: Sonido total (The pinker tones)

Traduccions desafortunades

Dissabte passat vaig anar a veure una pel·lícula molt original que es basa en un molt bon guió. Com ja és de costum em van convidar els meus tiets (ells que poden), amb gelat previ de rigor (també de franc).

Bé, la qüestió és que el que em va sorprendre més, a part de la trama del film, és que en castellà es digués 'El intruso' (no té cap mena de sentit) quan en anglés (V.O.) es titulava 'Enduring love' (completa relació amb la temàtica de la peli).

Per què fan aquestes traduccions tan patilleres? No mereixem una mica més de respecte els usuaris?

Estic cansat de la traducció dels noms de les pelis en anglés. Ara mateix m'estic imaginant els responsables d'aquestes traduccions reunits en un despatx, jugant a bàsquet amb boles de paper i partint-se el cul proposant títols inverosímils. Què cabrons.

Àudio: Karma police (Radiohead).

mmmmmmmmmmm

Algú sap que li posen a les galetes que venen a l’Ikea perquè siguin tant addictives?
Són el millor producte que fan (a part dels mítics llapissos petitons que tothom té).

Sort que estic com un fideu, que sinó, a aquest pas, acabaria com una bola...;)

Àudio: Scandinavia (La habitación roja).

Crocodile Hunter

Avui m’agradaria demanar un minut de silenci per un home que ha mort a causa de la picada d’una rajada a Austràlia. El caçador de cocodrils, àlies Steve Irwin (i no pas al revés) ens ha deixat després de ficar mil cops el cap a dins de cocodrils, caimans (algú coneix la diferència? Em passa el mateix que amb els camells i dromedaris), agafar infinitat de serps (i no precisament escurçons) i jugar amb aranyes.

És cert que m’ha sorprès la cobertura mediàtica que se n’ha fet del succés aquí, a l’altra part del món. Però això és degut, sens dubte, a que molts encara tenim a la ment la veu del seu doblador dient frases com: “si ara l’animal em piqués, trigaria 60 segons a morir...emocionant oi?”.

Descansa en pau al cel dels animals (és a dir, el de tots).

Àudio: Rèquiem for a dream (Clint Mansell)

Cambio de forma

Yo lo que soy es un triángulo, yo lo que soy es fusiforme y exploto contra el techo.
Siempre me fijo en las esquinas, estoy aprendiendo a comportarme como un ángulo recto.

Yo cambio de forma,yo cambio de aspecto y cambio de forma.

Yo cambio de forma, yo cambio de aspecto y cambio de forma. Hemos estado tanto tiempo tirando líneas y de pronto hay que empezar de nuevo.
Y si nos estábamos tocando, mi último giro en el espacio nos vuelve a dejar lejos. Yo cambio de forma, yo cambio de aspecto y cambio de forma.

Yo cambio de forma, yo cambio de aspecto y cambio de forma.

Y yo a vueltas con la perspectiva, tú ya sabes que yo nunca pienso, yo me proyecto.

Yo cambio de forma,yo cambio de aspecto y cambio de forma.

Yo cambio de forma, yo cambio de aspecto y cambio de forma

àudio: Cambio de forma (Astrud)