L’altre dia al bar de la universitat, abans de fer el ridícul intentat emular a Carles Francino per l’assignatura de tele, vaig tenir una conversa que va pujar de to d’acord amb la temàtica de la mateixa. El tema era (i és) la prostitució. Discutia amb una amiga (espero que, malgrat les diferències, em consideri amic) sobre si s’hauria de legalitzar o no aquesta pràctica mil•lenària (no em serveix l’argument que és l’ofici més antic del món per justificar la seva existència). Personalment (com diria el bo d’en Torres, és pot no pensar de manera personal?) no em considero masclista. Al menys no com es descriu a “la vieja usanza”. He nascut i conviscut (de fet encara allargo l’estància a la llar materna) en el si d’una família matriarcal. Però això no implica que estigui en contra de la prostitució. Suposo que no cal dir que no defenso l’actual model de prostitució en el que les dones són explotades, enganyades, robades, agredides i menyspreades per una xarxa de persones –homes- sense escrúpols. Però en canvi sí defenso un model utòpic en el que les persones (homes i dones) puguin comercialitzar lliurement amb les seves ments (donant serveis a empreses) i també, per què no, amb els cossos. Desgraciadament, però, crec que és molt difícil assolir un estat en el que aquell/a que vulgui llogar el seu cos ho pugui fer de manera lliure.
M’agradaria que fóssim suficientment madurs i deixéssim de banda el nostre etnocentrisme per uns instants. Per què allò que jo no vull fer (com ara prostituir-me) no ho pot fer una altra persona? Hi ha tantes altres feines horroroses i tant poc (o menys) dignes que la prostitució...defenso un negoci en el que qui llogués el seu cos actués com autònom, cotitzés a la S.S., tingués dret d’admissió, un local higiènic, seguretat...Per què insistim a fer discursos paternalistes? Qui ho vulgui fer que ho faci. Amb condicions, això sí...
Se m’ha argumentat que aquesta feina perpetua les diferències de classe ja que les/els prostitutes són sempre d’una mateixa classe social. Però davant aquest fet la solució no és la prohibició, sinó invertir més en educació pública i de qualitat, donant ajuts per formar-se en l’ofici que es vol. A més, algunes persones prefereixen fer un parell de blow jobs al dia enlloc d’estar 10 hores fent un treball repetitiu...
A més, aquesta professió realitza una funció social prou important (a part de que fan de psicòlogues/cs als clients). I és que, no tothom té dret a follar? En fi, que malgrat pensi que és un tema espinós i complicat (sempre que la moral entra en joc passen aquestes coses), crec que s’hauria d’actuar des del govern per solucionar una situació actual en absolut òptima.
A la meva habitació, Gemma Lienas comparteix tauleta amb Garcia Márquez, i potser quan acabi de llegir “Jo vull ser puta” tindré una opinió diferent a l’actual. Fins aleshores practicaré una mentalitat neoliberal pel que al cos i ment respecta.
Àudio: las nubes de tu pelo (Fito)
