Ceteris paribus

Els carrers són els de sempre, i via Ostiense te encara idéntics sots. M'atreviria a dir que la mateixa porqueria i als mateixos llocs.

Les motos que em passen per arreu també, com les ulleres innecessàriament grans que porten els motoristes.

La Montecarlo continua ple de gom a gom i el seu patrone segueix emulant a la millor peixetera de la Boqueria. A la seva terrassa hi torna a haver gent rient mentre menja gnocchi i fettuccine. El pizzaiolo encara sua de valent. I la seva suor continua caient a la blanca massa -embrió de pizza- que contrasta amb el gris fred metàl·lic.

El croissant segueix tenint el mateix gust. I la mateixa quantitat colossal de xocolata t'empalaga la boca.

El Blue Ice encara cerca ragazza i ofereix més de 20 gustos. Els celíacs ja no estan de pega.

I el romanès de l'harmònica realitza, amb puntualitat britànica, el seu recorregut per la linia B mentre el revisor segueix sent una llegenda urbana.

Els turistes fan de turistes i els lladres continuen robant-los a plaer. Els carabinieri, mentrestant, fumen la cigarreta i xiulen a una noia de pitrera generosa.

Leandro Macchioni continua barallant-se amb el telèfon mentre el gandul d'en Sandro les veu passar.



Sembla que res ha canviat per aquestes latituds.

Però en canvi tot és diferent. Almenys per mi.

Ja res és com abans. I no tornarà a ser-ho.

Ciao bella. Ciao.