22 mayo 2006

Covardia eterna

Aquest vespre he anat al cine amb una noia interessant (bé, era ma germana, i què?!), concretament al Floridablanca. He vist la pel·lícula “La gran final” que pretén ser una comèdia-documental. Dic pretén perquè el resultat no s’acosta ni de bon tros a una comèdia o a un bon documental. En ella es veuen però 3 paisatges preciosos: les muntanyes de la serralada Altai (Mongolia), el desert de Teneré (Níger) i l’Amazones (Brasil).

Per bé que la peli no val gaire la pena ja que intenten suplir un fluix guió amb imatges espectaculars, són precisament aquestes imatges les que m’han fet pensar; “Què cony faig aquí (a una ciutat maca, de clima agradable i cosmopolita com Barcelona), quan el món és tan gran, preciós i espectacular?”

Sempre que veig imatges de terres remotes em dic a mi mateix “Dani, deixa tot el que estiguis fent. Oblida’t de la teva futura i prometedora feina com a redactor de la cartellera del diari de Sabadell i agafa una motxilla. Cerca aventura, gent, paisatges i vivències”.

Però després d’aquesta momentània eufòria torno a la meva realitat i fàcil rutina. La seguretat d’una vida sedentària (ideal per criar panxeta) guanya el pols a una possible vida aventurera infinitament més rica i exòtica.
Espero poder vèncer algun dia les meves pors i canviar d’aires i latituds encara que només sigui per una temporada. Fins que no arribi aquest dia m’hauré de limitar a escriure bajanades en aquest blog i assistir puntual i diàriament al Mathausen que s’ha convertit la meva universitat.

3 comentarios:

Pinpilin dijo...

Conocer nuevos lugares del Mundo es algo genial y completamente enriquecedor. Me encanta.

Pero qué suerte tienes tú de vivir en Barcelona... dentro de unos años me tendréis por allí.

Un besote.

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Soy consciente que vivir en una ciudad como Barcelona está muy bién, pero el mundo es muuuy grande y hay muchos más sitios, bien distintos, a los que nunca he ido.

Espero que te vaya bien por bcn cuando vengas.

besos

Oscar V dijo...

Relamente, el mundo es muy grande y hay cantidad infinita de sitios que vale la pena conocer y nos cuántos menos donde vale la pena vivir.
Dani, por suerte, tu y yo hemos podido viajar juntos por diferentes sitios de Europar (Amsterdam, Firenze, London, Bélgica, Ponferrada...;-)) Y sabes bien que siempre lo hemos pasado en grande y casi siempre nos ha hustado mucho allá donde ibamos. Pero siempre acabamos dicienco lo mismo..."muy bonito pero un lazito y papel de regalo"...porqué muy bonito pero para vivir nada como barcelona, por su clima, por su gente, por su cultura, por su gastronomia y por sus "labradoras"...
Petons