Jo tinc un amic que m’acompanya arreu. Quan surto de festa i quan viatjo a l’estranger.
Sempre porta una vestimenta brillant, quadrada i plastificada. Té un interior molt tou, panxeta i un cor sense fons.
El meu amic viatge a la meva cartera, esclafat entre flyers de La Paloma caducats i targetes de crèdit sense saldo.
Es diu Durex i morirà el 2007. Fins que arribi el seu dia estarà amb mi. I jo, amb ell.
2 comentarios:
Simplement brutal...Crec que et comences a superar amb els últims escrits. Aquest del teu amic és brillant. T'he de dir, com ja saps, que ell també és amic meu. Sempre és allà, encara que mai vegi la llum de l'exterior, sempre serà allà per quan algun dia, alguna aliniació d'astres produeixi el miracle.
Però com els bons amics, ell SEMPRE estarà allà...
Més val no provar la caducitat del teu amic...i més si no és fins el 2007...jeje...jo crec q deu estar demanant a crits veure la llum, o la foscor, clar...En fi, q les teves fonts d'inspiració ja veig que les trobes a tots llocs...
Un petó.
Publicar un comentario