15 mayo 2006

Petit Gran Chicho


Només hi ha una persona que es curri moltíssim un sopar (amb curry inclòs, mai millor dit) una nit i al dia següent et convidi a un altre sopar, al mateix lloc però amb les restes de la nit anterior ( i a una casa que no es seva, amb dos collons -o prèssecs-).

S'aprecia el detall, gnocco. Llàstima que l'amanida ja estava florida, el salmó tingués vida propia i el formatge de cabra una sòlida capa groguenca de vora un centímetre. Ets l'únic que es podria oblidar guardar les restes a la nevera.

Com a mínim vaig catar un bon sofà la primera nit i aprendre sobre programació de la tele la segona.

3 comentarios:

OvV dijo...

Ja les té aquestes coses el gnocco...és petit per fora i molt grna per dins...
Chicho gràcies pels sopars, per deixar-te el menjar fora de la nevera, per la preparació desmesurada sense recompensa, per la hospitalitat i per les lliçons de play...

Anónimo dijo...

He de confessar que tot i que l'ou de guatlla em va quedar enganxat a les dents de tan ranci que estava, el pollastre amb gambes no estava del tot malament i la crosta del formatge de cabra li donava un toc especial! ;-) Chicho, tenim pendent més converses sobre House (la merda és que tu tens la Fox i jugues amb avantatge) i una partida a la Play (ja sé que l'Street Fighter està démodé -jo ja sóc vella-, però encara existeix el Tekken?).
Una abraçada, Àngels

Chicho dijo...

Tot i les múltiples crítiques, haig de dr, que l'error de deixarme el menjar fora de la nevera no va fe que el dani i l'òscar es mengessin l'amanid rància a un ritme desorbitat. De fet no sperava visita, sinó hagués preparat algun menú del dia.
P.D: El pròxim dia cuinarà...