26 julio 2006

Simplement, dantesc




Ara ja sí que puc morir. Aquesta nit he sigut testimoni d’excepció, juntament amb tres mil i pico persones més, de la decadència de la societat occidental. La cultura ha mort, així de clar.

Tot comença dos dies enrera, quan una molt bona amiga de classe em proposa assistir amb ella a la Gala d’Operación Triunfo (Triunfo pels de Gestmusic, evidentment) per presentar la nova temporada d’OT que començarà el proper setembre. Vaja, la típica gala treta de la patilla per fer calerons i recordar al poble que en poc més d’un més tindran opi fresc.
Com a bona persona de mena que sóc, em vaig deixar enganyar. Tanmateix he de reconèixer que tenia curiositat de veure in situ qui perdia un vespre de la seva vida per assistir a esdeveniment com aquest. La meva companya va aconseguir les entrades, maleïda l’hora, ja que la seva germana (noia de xapeta i barnús, per cert), treballava organitzant aquest tinglado. Així que, dit i fet, ens hem plantat al Forum de les Cultures (?) tot sortir del Herald.


Encara no eren les 21h i ja hi havia una cua quilomètrica de gent variopinta. Predominaven els grups d’amics joves (en els que un 75% dels nois eren gays de carnet, d’aquells que es volen fer veure i criden exageradament i tenen el canyell trencat de tant fer anar amunt i avall la mà), encara que també hi havia força marujes tot just sortides de la pelu que volien veure el canvi de la Rosa de España, sentir cantar al chihuahua Sergio Rivero o conèixer a Jesús Vázquez. La horeta de cua que hem hagut de soportar s’ha fet curta, primer per la companyia, i segonament perquè ha sigut d’allò més distret escoltar el nivell dels comentaris de la gent que ens envoltaven. Tots els nostres veïns de fila tenien una màster fet en OT’s passats i vida i milagros de triumfitos.

Un cop a dins i amb dues ampolles d’aigua fresca gentilesa de Gestmusic (ohhh, quin detall!), hem pres seient, on ens han dit (com a bones ovelles que hem sigut el públic avui). L’escenari feia goig, encara que amb el que hauran invertit seria preocupant que no ho fes. Els primers sons que han martiritzat els meus timpans han sigut els crits que l’speaker/animador (julepes, per descomptat) proferia a la gent que anava entrant i omplint el recinte (gens petit, per cert). Doncs bé, aquest tros de cabron no ha deixat de carregar-nos amb bromes fàcils, cantant sempre que volia, prohibint reiteradament que anéssim al lavabo, que ens portéssim bé...controlant el corral, vaja.

Show don’t must go on

I comença el circ! llums, música, ballarins de ventre pla i...Jesús Vázquez. L’amic dels nens ha conduït la gala de manera formidable, com només ell sap fer. Les actuacions s’han anat succeint (només dir que els finesos Lordi no han desentonat gens entre els triunfitos) així com les pauses publicitàries (6?). Quan el programa anava a publicitat la gent aprofitava per marxar en estampida al lavabos (és el que té estar 4 hores assegut bevent aigua i aplaudint com autòmats) mentre l’speaker insultava subtilment al personal i algun il·luminat cantava amb el micro (lloable l’actuació del noi que ha cantat Bola de Drac i de la gitana Susy emulant Camela).

I poca cosa més. Podria escriure pàgines i pàgines del personal que m’envoltava (cholis varis, fans de la Rosa amb samarreta i pancartes incorporades, algú a qui li cantava la boca de manera sobrehumana etc.). Però fins aquí podríem arribar. Qui vulgui saber més que s’hagués tragat més de 3 hores d’espectacle.

Tot un espectacle, sí senyor. Faria les delícies de tot sociòleg (que no pas de músics) així com estudiants de marketing. Malgrat les crítiques m’ho he passat bé, la gent m’ho ha fet passar bé.

Gràcies per ser com sou, no canvieu mai. O sí.

Àudio: House of the rising sun (The Doors)

1 comentario:

OvV dijo...

Àvid i lexialment ric amic Daniel:
t'he de dir que m'ha costat sofocar les meves rialles dissonants entre els meus companys de feina, per no delatar que miro internet en hores de feina.
Molt lúcida la teva descripció sobre la mena de gent que assisteix a aquest esdevinments ludico-casposos (que no erotico-festivos). Fer especial menció a la definició de maricon amb carnet. M'encanta. Totalment d'acord. Mereix un "post" especial...
Una abraçada del noi que demana favors.
ÒScar