13 septiembre 2006

Estiu precari


Després d’acabar un dur any d’universitat em vaig apuntar a les pràctiques no remunerades que oferia la Pompeu. Em vaig dir; “Dani, sigues bon minyó i fes una mica de currículum que al pas que vas no t’agafaran ni al Caprabo”. Tot il·lusionat vaig apuntar-me a unes places que, evidentment i per no trencar la tònica de beques no concedides –excepte la Erasmus que la donen a tothom, inclòs al Chicho!-, vaig anar a petar a Ràdio Ciutat de Badalona i al diari Metro.

Les dues places prometien força. Si bé no m’atreien pel seu contingut econòmic (Ràdio=0€/mes, Metro=250€/mes), sí que ho feien en canvi per la feina que podia dur a terme i l’experiència que adquiriria. Doncs bé, després de cobrar menys al juliol del que em tocava (de Metro és clar, de la ràdio vaig cobrar bé), passar teletips a punta pala, passar-me el codi deontològic per la zona del perineo, fer algunes entrevistes a personatges tediosos (Lordi o Sr. Trepador entre d’altres) i fer més hores que un burro a canvi de quatre bolis, un sopar amb la Pantoja, unes entrades per concerts i una bossa de plàstic gentilesa Metro, tinc una saturació important a la bossa escrotal. De fet, crec que explotarà en breu (acumulació deguda en part a la quantitat ingent de fresques que habiten/passegen Barcelona.

L’agost també va ser precari, doncs el viatge al Marroc amb el meu gran amic Narcís no va estar envoltat de glamour, precisament (i sí en canvi de puces, cagarrines i dies sense dutxa).

I així ens plantem al setembre, que com a bon resum es podria agafar el que vaig fer al juliol i enganxar-ho aquí. Un simple Copy and Paste, vaja.

En fi, a aquestes hores de la nit és millor que vagi a llegir el diari caducat, ja que demà m’espera un dia dur fent d’estaquirot primer a la ràdio, i plagiant teletips a la tarda al diari. Esperem que, com a mínim, em surti algun dinar/concert gratis el que queda de més.
Àudio: One headlight (Wallflowers)

6 comentarios:

Nu dijo...

En sé d'uns quants que matarien/m per tenir diarrea al marroc,cobrar 250 euros del diari metro, sopar amb la pantoja, entrevistar als Lordi i passar l'agost lluny de barna, després d'un any dur d'universitat (durissim, tota la gent que ha anat a petar a periodisme està d'un desencantat... tothom es pega per deixar una carrera que incorpora carros i carros per setembre....) dani, fas el que t'agrada i t'ho curres, què més vols?
(a part de: l'euromillones que vol tothom i que tot sigui més fàcil encara )

Oscar V dijo...

Ben dit, nenah!

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Què més vull?

Viure amb amics o en parella en un pis d elloguer barat a l'Eixample o Gràcia.

Treballar d'alguna cosa que m'agradi, que em paguin per viure i em permeti viatjar.

Una noia popera, inteligent, maca, interessant, que llegeixi Cortázar i amb qui pugui anar en bici al parc de la Ciutadella amb bici a llegir el diari plegats i dinar entrepans. Amb qui després aniré a sopar d'amics a terrasses barcelonines les nits d'estiu on portarem fruita seca i vi d'importació.

Estar quadrat, que no rechoncho, i fer footing cada vespre per la platja amb algun amic.

Tantes i tantes coses vull...

Anónimo dijo...

No és veritat el que dius. Em pregunto si realment saps què és el que vols... I si ets conscient que els teus dubtes fan mal i que poden fer que perdis allò que dius que estimes o que potser gairebé ja has perdut.

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

No tinc por de perdre res

Anónimo dijo...

doncs ja ho has perdut