08 septiembre 2006

Rutina's fighter


Després de tornar del Marroc un pèl decebut per no trobar les alemanyes que cercàvem (bé, les poques que hi havia estaven, amb tota la raó del món, amb altres motxileros cañons), he tornat a la quotidianitat pixapinenca.

Cada dia em sembla el mateix, però per sort, al vespre, intento fer coses noves. Alguns dies la rutina canvia, com avui, i em dóna corda per uns quants dies més. Aquest matí, per exemple, he anat a la ràdio –un cop més he fet tard- per preparar la meva secció setmanal (15 minuts > 0 minuts) i produir (jeje, m’encanta dir que ets productor, queda guay...si la gent sabés que simplement et limites a telefonar i concertar cites...quin poc glamour) una taula rodona (que no cama rodona). Però al migdia m’he escapat (només faltaria que no pogués pirar quan volgués d’un lloc on em paguen 0€/mes) i he anat a l’hotel Arts per entrevistar als Evanescene (amb altres periodistes). M’ha acompanyat una molt bona amiga meva, sinó hagués sigut un brown intragable. Mentre l’esperava a la porta de l’hotel, entre Mercedes i BMW’s ha aparcat un Ferrari...lo típic. Perquè hi ha móns tant diferents?

Ja a dins hem escoltat el nou cd (totes les cançons són iguals) d’aquesta penya que només conec 2 pistes i després els hem fet fotos. La veritat és que a mi aquesta gent me la pela molt, però mai va malament “coger tablas” i esperava, entre nosaltres, que hi hagués crussanets. Al final m’he hagut de conformar amb una coca-cola light (sí, light) i a compartir.

Però després de l’entrevista interminable hem anat a dinar a un restaurant selecte del barri, el Foxos. Espero que no desapareguin mai aquests tipus de bars on el cambrer et diu els 20 plats del menú en 3,8 segons i les racions són generoses (tant que inclòs a mi em costa acabar amb elles). He menjat el que s’ha convertit un clàssic, pèsols i de segon codillo. Regat, això sí, amb vi Gandesa.

I amb 3 kg més a la panxa (la sort de la gent d’ós ample és que se’ns noten menys) he tornat a casa, a practicar l’esport nacional del país: fer una migdiada.

Aquesta nit però, segur que sortim a prendre alguna cosa i a “fer mal” (com a molt ensopegar). Si lligo amb alguna noia (de franc) ja ho explicaré...però no hi compteu gaire.

Àudio: Sonido total (The pinker tones)

9 comentarios:

Oscar V dijo...

Sonidoooo en el espacio!
Silencio en mi cabeza,
Ruido intergaláctico!!!!
Em sembla que tot el mal que podem fer aqusta nit és enganxar-nos els dits amb la porta d'alguna bar...
Petons
Òscar

Pit dijo...

Llàstima que ens hem quedat sense púding!

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Per què revel·les que eres tu la gran amiga?

La gent començava a dubtar si era la Kate Moss, Elena Anaya o Lucía Jiménez...

Oscar V dijo...

Merda! M'havia cregut que havies quedat amb Elena Anaya! Jodeeeer....Quin bajón...

Pit dijo...

Què vols dir amb això? Però si l'única cosa en què ens diferenciem l'elena anaya i jo és que ella té un ull de cada color? No?

Oscar V dijo...

Exacte! En l'ull de cada color és en el que pensava! ;-)
Sincerament, no pretenia desmereixer un dinar degustant els plats oliosos del Foxos i de la teva eclèctica companyia...
Un petó per la dona amb els ulls del mateix color...

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

La companyia era immillorable (ejem).

Detall del dinar: em vaig haver de treure el cinturó quan atacava el codillo.

Anónimo dijo...

You simply suck, dude.

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

ey man,

Ets un guiri i t'has colat o simplement un/a d'aquí d'allò més snob?