02 octubre 2006

Records

Enyoro la bata de ratlles verdes i els mocs al nas. El conejo de la suerte i els berenars a casa la iaia tot veient Espinete o Els Bobobobs .

M’agradaven les excursions de la tardor, al zoo o al Teatre Regina, on escoles més marginals que la meva ens escopien des del pis de dalt i a la sortida un treballador del Teatre ens donava l’esperat Kit Kat. Parlar de les colònies i comprar llaminadures pels grans viatges amb autobús. Com n’era de feliç al barri sense saber què collons era Barcelona.

M’agradava anar a fer fluor i riure mentre la profe s’emprenyava. Inclús recordo amb malenconia les tardes de divendres, quan teníem entrenament, i anàvem a buscar el berenar al primer triangle amb el neguit que uns gitanets no ens robessin.

Ara puc fer moltes coses que de petit anhelava. Però conduir un cotxe, fer l’amor o viatjar no es pot comparar amb l’època escolar. Almenys per a mi.

I és que les hores lliures no em convenen.

Sort que tornen a repetir Oliver i Benji per la 2.

Àudio: los trotamúsicos

2 comentarios:

Pit dijo...

Jo trobo a faltar els flash a duro, les mores i els xiclets a pesseta. Com n'era de barat fotre's fins al cul de xuxes! I tambe jugar a pilla pilla, a polis i cacos, saltar a la corda o jugar amb la goma.
M'ha agradat el teu post!
Angels

Bàrbara dijo...

Ei!
M'ha agradat molt el teu post! M'ha acompanyat per un viatge en el temps, i m'ha vingut de gust escriure alguna cosa semblant en el meu bloc. Espero que el plagi no et molesti si ho acabo fent.
Una abraçada!
Bàrbara