27 junio 2007

Comparatio

Las comparaciones entre los seres humanos nos obligan a actuar de una forma totalmente falsa. De hecho, muchas de las acciones banales que hacemos a diario están motivadas por la comparación, es decir, actuamos bajo la amenaza que nos puedan comparar con “lo normal”, y por lo tanto evitamos que nos “encasillen”. Con este planteamiento tan etéreo no pretendo liberarme de la faja de nuestra sociedad, pues nunca fui un revolucionario en nada, sino simplemente desahogarme.
Si bien es cierto que han sido muchas las veces que la comparación ha servido a la humanidad para avanzar; ya sea en el campo de las empresas, política, medicina, universidad etc. muchas veces nos impiden disfrutar y actuar con sinceridad.
¿Por qué no puedo decir en voz alta que me aburre Y? ¿Por qué tengo que decir a X que le queda bien el nuevo peinado?¿Por qué hacer ver que trabajo cuando el jefe se pasea cerca de mi puesto?¿Por qué no puedo escupir lo que no me gusta?¿Ni a quien se lo merece?¿Y por qué no hacer el amor con H, una mujer que me saca 20 años?
Pues porque no es lo que procede. Porque los demás no lo hacen. No sé si es precisamente por eso mismo, que los demás no lo hacen, o que de verdad mi gusto es un poco “outsider”.
Por desgracia, si mañana hiciera lo que realmente me apetece estaría antes de anochecer, con mucha probabilidad, durmiendo en la Modelo.
Peccato, que dirían los italianos.

9 comentarios:

Oscar V dijo...

Molt gran. Com ja cito en el meu blog, 'la miopia és una forma distorsionada de veure la realitat...'. Doncs per això mateix tu també portes unes boniques ulleres BKK, no?
Abraçades

Nu dijo...

Mmmm.... només diré tres innegables paraules: POR A SER JUTJATS
Petons als dos, us trobo a faltar, tinc ganes de veureus (sobretot a tu dani, i ferte fregues als lligaments)

Pit dijo...

Hola. Jo crec que més que de comparacions, parles de les convencions, i d'escapar-se d'allò que és 'políticament correcte'. I jo crec que realment, un és feliç quan fa allò que li ve de gust i quan li ve de gust. Això no treu que un s'hagi d'ajustar a les normes socials... És així, no hi podem fer res per conviure! Ja diuen que la llibertat d'un comença quan acaba la de l'altre...!!!

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Sí Àngels. Parlo més de les normes socials, tot i que volia divagar només sobre les comparacions quan vaig començar a escriure. De fet, tenia al cap comportaments que tenim obligats per no quedar pitjor que els altres.
Per què he d’aguantar molt un coit amb una noia si amb 2 minuts ja tinc la feina feta? Doncs perquè em compararà amb altres nois i em desterrarà al regne de les palles per sempre més.
Per què he de ser pacient i escoltar els amics o els problemes de la gent? Doncs per el mateix, perquè si no ho faig jo ho farà un altre per mi i em supliran.
De fet, és la por a ser bescanviat per un altre la que ens obliga a prostituir el nostre comportament.
Això és una mica diferent de no natar ni violar a ningú per no anar a presó. La condemna en els primers casos era quedar-te sol, però en els segons que et tanquin.
Assumir les normes socials per que no et fotin a la presó ni siguis un marginat són figues d’un altre paner, com bé va teoritzar Merton i Foucault ...encara que no són conceptes molt allunyats.


Pd. Un, jo també tinc ganes de veure’t. De fet, quan ens veiem no ho explicaràs. Serà a la bbq a casa Manau, no? T’he de portar a un racó que em CONEC i en el que no ens trobaran en dies ;) petons

Pit dijo...

Amb això m'has caigut als peus!!!:
"Per què he d’aguantar molt un coit amb una noia si amb 2 minuts ja tinc la feina feta? Doncs perquè em compararà amb altres nois i em desterrarà al regne de les palles per sempre més.
Per què he de ser pacient i escoltar els amics o els problemes de la gent? Doncs per el mateix, perquè si no ho faig jo ho farà un altre per mi i em supliran.
De fet, és la por a ser bescanviat per un altre la que ens obliga a prostituir el nostre comportament".

Jo, si amb 2 minuts ja en tinc prou de coit intento aguantar més no perquè si no em canviarà per un altre, sinó perquè tinc ganes que també gaudeixi. I si me l'estimo, doncs encara amb més raó vull que gaudeixi perquè ho entenc com un acte de plaer -i d'amor- recíproc!!!

I pel que fa als amics..., doncs tres quarts del mateix. Potser sóc gilipollas, però sempre penso en què m'agradaria que fessin per mi.

M'ha semblat, la teva, una visió molt pràgmàtica i egoista!

Pit dijo...

Amb això m'has caigut als peus!!!:
"Per què he d’aguantar molt un coit amb una noia si amb 2 minuts ja tinc la feina feta? Doncs perquè em compararà amb altres nois i em desterrarà al regne de les palles per sempre més.
Per què he de ser pacient i escoltar els amics o els problemes de la gent? Doncs per el mateix, perquè si no ho faig jo ho farà un altre per mi i em supliran.
De fet, és la por a ser bescanviat per un altre la que ens obliga a prostituir el nostre comportament".

Jo, si amb 2 minuts ja en tinc prou de coit intento aguantar més no perquè si no em canviarà per un altre, sinó perquè tinc ganes que també gaudeixi. I si me l'estimo, doncs encara amb més raó vull que gaudeixi perquè ho entenc com un acte de plaer -i d'amor- recíproc!!!

I pel que fa als amics..., doncs tres quarts del mateix. Potser sóc gilipollas, però sempre penso en què m'agradaria que fessin per mi.

M'ha semblat, la teva, una visió molt pràgmàtica i egoista!

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Aviam Àngels, has caigut en la provocació. Anem a pams.

Potser he sigut massa radical en els arguments. O no.
Evidentment que si faig l'amor amb una persona que estimo no només miraré pel meu benefici (tot i que els animals ho fan així i nosaltres també som animals) i voldré que la meva parella també sigui feliç i gaudeixi. Per tant, aguanto més de 2 minuts. No gaire més, no pensis.

Amb això no et dic que sempre que fas l'amor tens ganes d'acabar i dormir una estona. No. Però sí és cert, o al menys jo ho reconec, que sovint fas coses una mica, potser, a contra cor. O si més no, contra natura.

Pel que fa als amics et diré que sempre els escolto. Sobretot els veritables amics i quan tenen veritables problemes. He procurat sempre estar al seu costat. Dic simplement que, de vegades, has d'aguantar paranoies o problemes superficials d'amics, coneguts, familiars etc, que t'expliquen coses banals pel fet de ser cortés. Aquesta és la meva queixa.

Tot i la meva "radicalitat" sóc el primer en aguantar gilipollades. I massa que n'aguanto. Suposo que a mi també me'n aguanten (ho dic abans de que saltis a la jugular).


Pensava que era clar que no em referia ni a tots els polvos ni a totes les converses del amics/coneguts. Simplement a aquelles que te la pelen.

Però vaja, veig que he portat a confusió. Ara que també et dic dues coses: ni vull que tothom pensi com jo, ni em preocupa gran cosa això que em titllis de enfant terrible o egoista.

pd. Sí. Has guanyat el premi a la millor parella i amiga de l'any. Deixem de banda per un segon la hipocresia i el món de yupi i acceptem que tots som una mica House. Jo ho reconec.

Anónimo dijo...

vaya mamarrachada de reflexió

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

mamarratxo: Persona que, per la seva manca de seny o de formalitat, no mereix d'ésser presa seriosament o tractada amb respecte.

Aquest sóc jo.

Què és formal i què no? què és digne i què no? qui és exemplar i qui no? Oh, gran anònim...