18 junio 2007

Tullido és tolit

El cap de setmana pintava bé. Més que bé, per ser franc. Ja feia dos mesos que havíem decidit, una calorosa nit a la sala-sauna de pc’s de la Pompeu de Ciutadella, comprar bitllets d’avió per anar a veure in situ l’illa que va veure néixer i créixer (i de quina manera!) la nostra estimada amiga Marta.
Aquella nit d’abril vam comprar bitllets per 11, però que per desgràcia eren de diferents vols. Un cop a Son Sant Joan, divendres nit, ens vam acostar a Goldcar, l’empresa de lloguer de cotxes més cutre de Mallorca però on fan uns preus més que bons (gràcies Àngels), per recollir dos Ford Fusion, mentre la mare de la Marta, fent un darrer esforça, s’apropava a l’aeroport per deixar-nos el seu cotxe, un Ka, i s’enduia uns bombons Godiva que no va obrir davant nostre L
Després de recórrer amb la boca oberta cada racó de ca la Puyi, vam anar a Inca per prendre una copa en una bar on la música era més que bona.
Dissabte ens vam desplaçar cap a la platja Es Trenc, idíl·lic indret si no et trenques un turmell.
Vam prendre el sol, ens vam banyar, i van caure els clàssics “calvos” de rigor. Però tot just abans de marxar, quan l’assetjador que teníem darrera ja s’havia cruspit amb la mirada el cos d’en Rufí (només li quedava la part més sucosa, el Perineo), vaig cometre l’error de tirar a l’aigua a la Llabina i trencar-me els lligaments del peu dret. La imatge va resultar més que lamentable: un paio de metro vuitanta-cinc, amb pèl al pit i amb algun quilo de més, estirat on trenquen les onades, cobert d’algues i sense poder aixecar-se. Semblava una balena que havia anat a morir a la platja. I és clar, això va ser motiu de burla i mofa. Amb raó.
Però, després de posar gel a la pilota de tenis que tenia per turmell i passar-me dues hores en passadissos carregats d’aire condicionat a l’Hospital d’Inca, vam aconseguir passar un molt bon cap de setmana. Vam sopar frit, vam visitar Formentor, vam anar a una platja maquíssima, i ens va sobrar temps per menjar slow-sandwiches a Selva (pronunciat Souba).

Esper que aquesta lesió no m’amargui l’estiu, doncs se’m girava feina, i que tampoc m’obligui a agafar més quilos encara.

Àudio: dins d’aquest iglú (Antònia Font)

4 comentarios:

Oscar V dijo...

Ai petit filibarquí...
anit vaig riure molt mentre m'explicaves la teva heroica lesió...Només podies ser tu...
No pateixis que gaudiràs de l'estiu igualment. Aquesta tarda et vinc a fer una visiteta i xerrem!
Abraçades coixes...

Pit dijo...

ja veuràs com això seran quatre dies! Ànims i un petó molt fort, eeeeh? ;-)

Nu dijo...

Aaaaai amor... ja et deia jo que no transportessis pesos pesats i déu t'ha castigat!! Per això i per no venir a l'aniversari de la Paula, què vil! Què haurem de fer per veure't?

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Nu, lo de pesos pesats ho dius per mi mateix?

Tinc ganes de veure-us. Vaig trucar a l’Ale, per saber si en breu tornava a obrir Can Manau al públic i podíem fer una bbq. M’agradaria molt, encara que no pogués fer de Mengual amb l’Òscar a la piscina ni jugar amb el Luno al jardí.

Molts petonets, nunu_race.