Una jutge concedeix la custòdia al pare d'una nena per posar remei a l'aversió que la mare li va inculcar

(publicat a El Periódico el 20-06-2007)

Per fi un jutge - en aquest cas jutgessa, que té encara més mèrit- ha fallat a favor d’un pare en una sentència sense precedents però no per això nova.
Estic ben tip que la custòdia dels fills després del divorci, esdeveniment cada cop més usual, vagi a parar, per defecte, a la mare, privant al pare del seu dret a participar en l’educació dels seus fills. Suposo que algun demagog em defensarà que tenir els fills la tarda de dimecres i un cap de setmana cada quinze dies ja és participar en l’educació de la descendència, però no dedicaré més paraules a aquesta mena de tarats.

Estic content que per primer cop es protegeixi el dret del pare –el de la tita- , enfront el de la mare, i que fem un acte de justícia després de tantes custòdies repartides per defecte al gènere femení sense tenir en compte la intenció del pare ni les facultats de la mare.

Perquè si volem justícia –i jo crec que la vull- ha de ser per a tots. Per a elles, i per a ells.

A més, els avis materns estan imputats per no complir el règim de visites amb el seu pare. Chapeau.

Pd. Sí, tot el front que es veu és meu. Tot meu.

Foto: Mon pare, mon germà i jo mateix a Astúries (agost 2006)
Àudio: "eungenio" Salvador Dalí (Mecano)