18 enero 2008

Chez Karim's

El restaurante Karim’s se encuentra en un callejón lleno de vida, delante de una mezquita y en pleno barrio de Nizzamudin West. Por estas callejuelas abundan los vendedores ambulantes, pedigüeños y indios musulmanes ataviados, eso sí, con sus respectivos “gorros” (Atlasikat) y portando barbas oscuras y rizadas. A Karim’s he ido a cenar con Agus, que ya ha vuelto del Pakistán, y Manoj. Ambos viven a tiro de piedra del restaurante. Aunque hemos salido tarde de la oficina, por culpa de la guerra que se está generando en Sri Lanka y sobre todo por culpa de un atentado en Peshawar, el restaurante estaba lleno a rebosar. Tiene tres plantas y está enmoquetado. Parece que sea bastante de lujo, aunque sólo es la primera impresión.
Hemos pedido cerebro de no sé que (muy rico, por cierto), cordero con salsa, pan (no roti, sino otro más alargado y menos grasiento) y pan dulce. Para apaciguar la sed que provoca esta comida: agua. Tras la cena nos han traído anís y azucarillos diminutos para el aliento y un bol con agua caliente y limón. Creo que me estoy bien acostumbrando. Está claro que después del tiberio que nos hemos metido traeré a todas mis visitas a este lugar.
En menos de una hora nos hemos ido del local. Agus tenía una cita, Manoj se iba para casa y yo aún tenía que coger un rickshaw para llegar hasta New Friends Colony. Ya en mi hogar, he doblado la ropa seca que limpió Radu y me he duchado. Me he puesto de fondo Antònia Font, cuya música me ha acercado temporalmente a mi tierra. La verdad es que la marcha de Pau y sus amigas al Rajastán han dejado vacio mi apartamento.
He hablado con mi iaia y con mi madre, que me ha contado los detalles de su futura visita. Me ha entrado momento sensible al sentir sus voces y al escuchar qué contaban de mi familia, mi perro o del futuro primo que nacerá en marzo. También pienso en qué estarán haciendo mis conocidos, amigos, primos o hermana en cada momento. Y me entra algo de morriña. Creo que hasta que no esté del todo ambientado, las pasaré un poco canutas así, solo en casa. Pero bueno, supongo que es una prueba que hay que superar. ¿Quién coño me mandaría embarcarme en esta aventura? Pienso a menudo.
Ahora estoy estirado en mi cama, mi gigante y solitaria cama. Escuchando música y esperando su llamada. Mientras, le daré un toque mi padre, a ver que me cuenta.
Y nada, por fin es viernes. Así que, a disfrutar el fin de semana.

10 comentarios:

Anónimo dijo...

Me too, mistyway!

Oscar V dijo...

aquí tothom pendent de les teves aventures! ara el teu blog ja té més visites que el meu...;-)
m'encanta que vagis escribint i relatant les teves vivències índies. ara ja podràs dir que ets més 'indie' que jo...!
a verue si tornem a coincidir per l'skype...
una forta abraçada desde BCN, amic!

Òscar

PS: hi ha tantes varietats de curry com diuen???

Anónimo dijo...

Qui alimenta les vaques que hi ha pel carrer?...
Aquesta nit l'Arnau i jo ens quedem de "Rodríguez" i espero que t'escrigui alguna cosa, encara no ha pogut llegir el teu blog perquè durant la setmana té molta feina i a més ha tingut una capsulitis a un dit de la mà dreta i quasi bé no podia escriure .Recordes quan eres petit que quan t'enguixaven o et posaven aquells ferros per arreglar-te els dits si et feies mal te'ls arrencaves i t'ho treies tot?...l'altre dia ho vam estar recordant amb la mama.
Un petó ben fort, guapo!

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Òscar!
Aviam si renoves una mica més el blog i expliques més cosetes, que el llegeixo cada dia.

I Sílvia, m'ha agradat molt parlar amb tu per l'Skype, espero que et milloris. Està bé que recordeu les meves batalletes, tot i que n'hi ha moltes.
I a l'Arnau, que no visqui només pels deures del cole!Jo mai vaig ser bon estudiant i més o menys he tingut sort!
Aviam si podem xerrar aviat per internet. Mil petons

Anónimo dijo...

hola dani kom va tot per la india?? deuser tot molt diferent no??.suposu q si segur. sem fa raro llegir escrits teus en castella sembles una altra persona pero suposu q ja macostumare algun dia daquests ja parlarem vale i per cert ja queda molt poc pel teu aniversani nomes falten tres dies!!, intentare escriuret pero el seguen dia tinc un control ja veurem si tinc temps , segur q si i sino treure temps dun altre lloc .ara aqui estem a punt de dinar i faran el cor de la ciutat capitol 1506 o alguna cosa aixi !!! deu ni do xdxd.
wenu la mama ma dit q avui a parlat amb tu per el xat aviam si trovem un dia en el k tambe pugui parlar amb tu perque laltre dia nomes podia sentr la veu pero no podia parlar.ja ens explikaras coses que passen per la india!!
molts petons
OOOOOXXXXXXOOOOOO
ANDREA

Anónimo dijo...

tornu a ser yo . k avui em quedo a dormir a casa la tieta amb la pati i ella veient una peli. me donat conta x el comentari de la mama q es queden de rodriguez larni i la mama.wenu nomes era aixo esperu q tu estiguis passant molt be i k kuntinuis aprenent dew!!!
PETONETS!!
ANDREA

Anónimo dijo...

Hola Dani,
quan vaig estar a Suècia vaig preguntar-me un munt de vegades el mateix que tu. Però t'asseguro que tot i que en segons quins moments tornaràs a ensorrar-te al sentir la veu dels teus... no canvio tot el que aquella experiència va significar per mi per res del món.
Quan estiguis així mira de no fer-te cas a tu mateix, mira d'entretenir-te amb un llibre o una peli. Però de tant en tant deixa't portar, que és bo.
Una abraçada des de terres catalanes.
Bàrbara

Anónimo dijo...

Hola guapo!Avui més animada... el tema cole és pessadíssim! ja ho saps tú!
Hem anat uns quants al Ramblero a dinar i ens hem posat les botes (nosaltres també anem de restaurant).Hem tornat a tenir problemes amb el bitllet, però sembla que a la fi s´ha SOL.LUCIONAT.Bé xato, me´n vaig a posar l´implant. Veig que tens molta correspondència! Un petonàs. Ja t´explicaré el que farem avui "los àngeles de Xarli ."TESTIMO. mama.

Anónimo dijo...

Hola Dani!!!!!!

Ya veo que te va muy bien por la India.¿Que tal tu mano izquierda?¿tienes papel higienico en tu super piso?¿como te va con las indias?Ryan me dijo que son bastante guapas y que les gustan los chicos con un gran bosque en el c**o.Bueno a ver si me envias menos fotos que ya no me da tiempo a verlas todas, podría decir que el msn ya va mas lento de tus largos correos...bueno te informo que la liga sigue como te fuiste,es decir, los galaxicos a 7 puntos de los cules.

Sabes una cosa desde que te fuíste a India no paro de ver cosas de indus o de india...

por cierto, sabes que el 27 de enero me voy a esquiar a Andorra con el cole, y se ve que este año a nevado mucho por Andorra así que ya te contare cuando vuelva.bueno me voy a cenar que me reclaman.bsssss

recuerdos a Agus y a Manoj!!!

adew de tu hermanito pequeño.

PD:Sabes que me vas a dejar un año solo con en el abuelo=ROBLES y claro tu no puedes enviarles correos eh?¿

Anónimo dijo...

Eis boqueron! que bé que t'hagis decidit a compartir la teva aventura amb tots els teus lectors cibernetics. la veritat és que és un bon sistema, així et podem seguir la pista.


Res nanu, que tots els inicis són dificils i tots els canvis necessiten del seu temps per pairlos. Però que aquesta experiència que estàs visquent és única i serà irrepetible així que aprofita-la i disfruta. i la soletat o l'estar lluny dels teus també és part d'aquest viatge i d'aquest aprenentatge, i quan el dominis, la nostalgia serà un estadi més que podras manejar al teu antoju :p

apa, et seguiré llegint per aquí i aviam si parlem pel msn. un petonot enorme!



Eli