Aquesta senyera l’he trobat al blog barcelona1714.blogspot.com i m’ha fet molta gràcia. Desgraciadament a vegades les caricatures no deixen de ser un fidel reflex de la realitat.

Àudio: Mediterráneo (Serrat)

Quin món!

Navegant a altes hores de la nit (perdent el temps, vaja), he pogut descobrir amb il·lusió una secció ben curiosa a www.elperiodico.cat. Sota el nom de “Quin món!” (tot i que s’hauria de dir quina gent), aquesta secció mostra la cara més còmica dels éssers humans, després de l’apartat de política i esports és clar, amb notícies que no tenen pèrdua.
Us animo “fervientemente” a que la visiteu i llegiu la notícia xorra del dia abans d’anar a dormir, tot just després de veure com està Espanya a nivell polític, quines matances continuen produint-se a Àfrica, i quin turmell s’ha esquinçat aquest cop en Ronaldinho. Trobareu perles com “Un avió efectua un aterratge forçós als EUA després d’un atac de flatulència d’una passatgera” (6/12/2006) o “els preservatius són massa grans per a la majoria dels indis segons un estudi” (8/12/2006).
Que vagi de gust.

Àudio: Luvstory (Sigur Ros)

Indignant

I jo em pregunto, com sempre, què cony ha fet Heather Mills (abstingueu-vos graciosos) per que a les portes del 2007, Paul MCartney li hagi de pagar una “pensió” de divorci que puja a 177 € milions?

No estic en contra de les pensions a ex-dones sempre i quan s'hagin de quedar els fills (que aquesta és una altre, visca la injustícia!) i sempre i quan hagin arribat a aquest acord amb el marit (o viceversa eh, feministes!). Però del que si estic en contra és d’aquestes sangries que es fan a les ex parelles pel simple fet de que siguin més famoses/riques que elles/ells.

Que cadascú aguanti la seva vela, en un món on cada cop més som més individualistes i on el model de família tradicional, almenys a occident, està desapareixent.

Àudio: La vereda de la puerta de atrás (Extremoduro)

El que tenen els viatges, els que curts també, és que quan tornes a casa s’acumulen les notícies.

Això m’acaba de passar a mi. Tot just n’he llegit dues, una de bona i una de dolenta. I totes dues necrològiques.

La bona: ha mort Pinochet (llàstima que no ho fes condemnat).

La dolenta: també ha mort el gran Lauren Postigo.

Des d’aquí el meu més sincer tribut a aquest amant de la cobla.

RIP

Àudio: Eres (Café Tacuba)

Fricandó de tardor

Amsterdam
29 d'octubre de 2005

- Chicho, prepares uns boletets per sopar?
- ¡Oido cocina!

Àudio: Limón y sal (Julieta Venegas

Piss out of flowerpot

Jo em pregunto, per què cony ahir al matí, al tanatori, li vaig haver de donar el condol a un persona que no tocava?

I el que és més greu: per què em va donar les gràcies, tot afligit, si no tenia res a veure amb la morta?

Coses que (em) passen...

Àudio: Such great heights (The postal service)
Pd. I què he fet per que se m'enganxi la canço de l'estimada Julieta Venegas "Limón y sal"? Em sento ridícul quan als semàfors els altres motoristes em miren "de soslayo" rient-se de mi...

Jo vull ser xino

http://www.youtube.com/watch?v=s9Qaf-78ySo

Per poder passejar amb tota la "pachorra" per un carrer cèntric amb una moto-cavall.