30 junio 2006

El Desgraciat (amb majúscula)

Hi ha gent a qui li somriu la vida. A altres sembla que ens escupi amb mala llet mentre ens fa la botifarra.

Avui s’han conegut els beneficiaris de les beques Bloomberg de l’any vinent, somiades per molts (jo mateix) però reservades a uns pocs (a 8 per ser exactes). Des del meu estudi-sauna m’agradaria felicitar, d’entrada, a tots aquells que viureu 3 mesos a les costelles de l’alcalde de NY, aprenent i passant-vos ho bé. Altres, mentrestant, restarem a la bonica ciutat de BCN (que deixa de ser-ho tant quan surts una mica a fora).

Però espero no enfonsar-me gaire. Malgrat ara escolti Counting crows i estigui a punt de prendre’m una caixa sencera de Prozac, sé del cert que els dies em portaran dosis de felicitat que intentaré que superin la tristor i amargor que m’ha deixat saber que no podré anar a Londres l’any vinent (vaja, anar-hi segur que vaig, com acoplat a casa el Quim i l’Àngels). Aquesta no ha sigut la primera hòstia a la meva vida ni serà l’última. Poder les alemanyes que trobem al Rif ens alegraran la cara al Narcís i un servidor.

Moltes felicitats nois i noies que anireu a London. Jo seguiré escoltant colorblind fins que tingui gana i vagi a sopar.

Happy weekend.

6 comentarios:

Nu dijo...

Dani, tal com li vaig dir a la mariola, je suis très désolée pour vous. Però si de veritat vols viure una experiència així, pots fer-ho igualment. Ni a Bloomberg ni cobrant, però sí a londres i en algun medi d'aquests vostres. Així que enfoca-ho d'una altra manera, passa't l'hivern currant i vesten de "precari voluntari" a radio camden (o radio china town si m'estires...) l'estiu q ve. Apa molts petons i ànims!!

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Gràcies pels ànims. La veritat és que malgrat el que em recomanis sigui irrealitzable, s'agraeix.

Petons

Pit dijo...

Es pot ser més negatiu, Dani? Ja et vaig dir que, de vegades, no hay mal que por bien no venga... Potser per sort teva i pel fet de no anar a Londres, tens grans oportunitats! A més, estàs de suplent, o sigui que qui et diu que no tens possibilitats d'anar a Bloomberg?
Ja saps que jo t'acolliré de bon grat sempre que no et tiris pets, em rentis els plats, em portis l'esmorzar al llit i em facis massatges després de la meva dura jornada laboral...
Ànims i petons.

Àngels

Oscar V dijo...

Realment ets un home moooolt desgraciat Dani...la teva vida és un continu camí de desgràcies...
Estas estudiant una 2a carrera, t'acabes de comprar una moto de trinca( amb un finançament que ningú coneix...;-)), treballes a Metro i et donen un passi pel PopArb, has viatjat molt, coneixes desenes de persones interessants, vas viure un any de renda a Roma, mai has tingut problemes econòmics...relament ets un tio Desgraciat amb majúscules...
No és del tot negatiu comparar-se amb la resta ja que ens ensenya a quin lloc estem. Però per fer-ho no hem de mirar només els de dalt, sinó també els que són a baix...que acostumen a ser més...

Pit dijo...

Molt ben dit Òscar! Una abraçada,

Àngels

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Gràcies pel comentari Òscar. Ja sé que no em puc queixar gaire (excepte pels miches que no marxen mai), però aquesta beca em feia especial il·lusió. Vaig escriure el post en un moment d'ofuscació.

En fi, merci.