19 junio 2006

Un oasi urbà


Monument nacional. S’hi mor, s’hi neix. S’hi torna a néixer.

M’agrada anar a l’hospital de Sant Pau. Algun cop a visitar un malalt. Poques vegades, sortosament. Altres per donar sang. Les que més.
Petita ciutat tranquil·la, verda, colorista. Un oasi de pau enmig de clàxons, fums, crits i furts.
Una corredissa blanca. Un crit d’alegria. Un gemec de dolor.
Un parc que amaga un hospital. Un gran arbre amb arrels pavimentades.

No hay comentarios: