01 noviembre 2006

Aprenentatge antropològic

Un retard angoixant dóna pas a un místic passeig per Poblenou. El Barça ha empatat, però la boira de la platja no m’impedeix gaudir del moment. Última copa al It. Xurros de xocolata i converses amb joves etíliques ens conviden a deixar la ciutat. Converses i més converses. De fet, una gran conversa. Cartrons i calfreds que fan sentir-se viu. Un pis buit i fred obliguen a engegar els motors. Contacte i carícies incontrolables.

Beneïda nit mileurista.

Àudio: wishin’ & hopin’ (Ani Difranco),

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Deuria ser molt etílica la jove per caure en la temtació de deixar-se acariciar i contactar per un tio com tu! La compadeixo de toooot cor!!!

jay gatsby dijo...

bufffff!!!!!!!!!
quina angúnia morrejar-se amb tu... segur q això u explikes pq tothom sàpiga q lligues i tal.. q infantil, no? en fi, hi ha gent x tot, diuen

salut

Daniel dijo...

Veig que no sabem llegir gaire, gent. Les etíliques eren les joves que ens vam trobar, no la noia q m'acompanyava. a més, enlloc dic morrejar-se, però vaja, està bé fer interpretacions.

I sí, és moooolt trist i infantil escriure coses d'aquestes no? Els blogs, de fet, només serveixen per parlar dels tipus d'interès, el deute extern i les eleccions, oi? És que ja no sé què fer per lligar, saps? Segur que tu tens molt més encant q la resta dels mortals i no et cal cap fòrmula...què cabron/a!

S'accepten consells i suggerències.

Salut? no, no sóc cap camarada teu. Fins un altre, en tot cas.

OvV dijo...

Totalment d'acord. Els blogs de cadascú, cadascú parlar del que vol, del que pot o del que sap...i em sembla molt bé que parlis de les teves experiències, i les sexuals també ho són...
Jo en el meu no les poso, però perquè em fa vergonya...no és que no en tingui...això ja ho sabeu...ejem...
Una abraçada company!
PD: Per cert, crec que em deus alguna conversa, punyetero...

Nu dijo...

molt constructius aquests comentaris, si senyor...
el teu tmb dani...

jay gatsby dijo...

"Suggeriments", nano, es diu "suggeriments" i no "suggerències"... En fi, és veritat que als blogs s'hi pot posar el que un vulgui, però també és veritat que el fet de fer pública la teva intimitat aquí dóna dret als que et llegim a opinar en aquests missatges. É lu que té.
I perdona que torni a opinar, però t'haig de dir que el teu estil a l'hora d'escriure no m'agrada gens. Em sembla pretenciós i superflu.
Ah, i sí, sí, jo tinc més encant que la resta de mortals i no em fan falta fórmules infantils per lligar.

Apali, camarada. Fins una altra

Daniel dijo...

Evidentment que pots opinar el que vulguis d’allò que veus escrit, per això vaig escollir que sortissin els comentaris sense que jo hagués de donar permís exprés. M’encurioseix simplement el fet que escriguis tant al meu blog si no t’agrada. Potser em/ens podries donar l’adreça del teu blog (si es que en tens) per poder aprendre tots, una mica més, d’aquesta excel•lent ploma que sembla que portes dins.
D’escriure, s’entén.

Fins la teva propera crítica!

Pd. Gràcies per la puntualització lingüística.