23 noviembre 2006

He. Lui. Er. Ele. Él. Ell.


Belga de naixement. Català d’adopció.
El seu nom vol dir “no res”. Però ell és molt més que això.
Ja era hora que el gos més mimat i estimat de casa meva, en part perquè és l’únic, entrés al meu blog.
Ha fet prou mèrits aquest ca. Ha rescatat víctimes d’incendis. Ha detectat maletes amb coca a l’aeroport del Prat. Ha sigut gos pigall com a voluntari de la Creu Roja (quan era jove, és clar). Ha defensat la nostra llar de venedors d’enciclopèdies, comptadors del gas i fins i tot de mormons.
I és que el Nil, el gos que només entenia català (mama dixit), està ja vellet. Per això li vull retre homenatge. Pels cops que m’he oblidat de treure’l a passejar. Per les estimbades que s’ha donat contra la paret del final del passadís. Per utilitzar-lo d’estufa. Per renyar-lo quan no ha fet pipí al paper. Per tantes altres coses...

Bé Nil, rep des d’aquest blog, una sincera abraçada i un Rask ® com els que t’agraden.

Àudio: La que ha faltat aquesta nit: Totalmente a favor (Miqui Puig).

6 comentarios:

OvV dijo...

Tot i tenir la sensació que mai he acabat de caure-li bé, he de dir que el Nil sempre ha estat un gos afable. Sempre li ha agradat que li rasqués la panxeta al seu sofà "propi". Què dir de les seves relliscades pel passadís, del dia que la Mariona es va cagar al conèixe'l i del so mimètic de les seves tendres potes trepitjant el terra.
Nil una rascadeta de panxa per tu.
PD: Dani, vas de políglota posant la 3a forma del singular dels pronoms personals en 78 idiomes?

Sternie dijo...

En anglès no hauria de ser HIM?

nu dijo...

M'estic partint! Ai niiiiil!!! Mai he vist una criatura tant humiliada quan li tiravem la pilota i s'estampava contra la paret final del "pasillo" jajajaj i despres continuava tant digne. Ai niiiiil!!

Esther dijo...

Jeje!

Acabo de descubrir el teu blog... Molt real, i transparent, tal i com ets tu Dani.

T’afegeixo a les meves lectures quotidianes. Amb el linck inclòs a la meva escala de veïns, o Reflexions de portera...

Gràcies pel mensajito de felicitació d’ahir, em va fer mooolta il·lusió!

Ens veiem aviat, una abraçada!!!!!

Esther.

Pd: Pobre gos....

Daniel dijo...

Ei Esther!

Encantat de ser un veí teu. Puc escollir l'àtic? Així hi posaré mobles de Gastón&Daniela, una nevera Smeg, parquet i tele de plasma.

PEr cert, on és l'edifici?

ptons

Esther dijo...

I tant! L'edici està a... clica el meu nom i hi entraràs.

Benvingut a l'escala de veïns i veïnes, podràs entrar sense fer soroll, fent molt i que tothom ho sàpiga, podràs cotijellar, parlar, saludar, no dir res,...i marxar!

Et quedes amb l'àtic, d'acord! Però no tenim ascensor... Potser necessites l'ajuda d'atres per acabar d'amoblar, com ho hem acabat fet tots i totes.

Fins aviat, una abraçada!