13 enero 2007

Au revoir Kyoto



Les conseqüències del canvi climàtic, produït simple i exclusivament per l'acció del l'home -dels països desenvolupats és clar, mai es matisa -, comença a afectar la nostra vida quotidiana. Comencem a ser una mica més conscients de la modificació gens desitjable que està patint la nostra terra -i aquí no hi caben nacionalismes, la terra és de tothom-, i ja no ens cal veure a la tele –a imatges d’EFE, per exemple- fondre enormes icebergs al pol nord per adonar-nos que no hi ha marxa enrera. Si a més comptem entre el nostre cercle d'amistats amb algun/a ambientòloga -sí, existeix aquest ofici-, estarem encara més sensibilitzats per la problemàtica que tot just ara comença.

Però tota aquesta parrafada era només per dir que el canvi climàtic té les seves avantatges. I una d'elles és que gràcies a les emissions de CO2 demà podré anar per primer cop aquest any a menjar calçots, i que no hauré d’esperar per tant, a que arribi febrer.

Intentava ser sarcàstic, així que penya de Legambiente o Greenpeace, abstingueu-vos.

Àudio: A cualquier otra parte (Dorian) -aquí és on m'aniria jo alguns dies-

1 comentario:

Pit dijo...

Perdoni, senyor politòleg..., però ambientòleg és una professió i no un ofici, eh!?