Navegant per les carpetes de fotos que tinc al meu pc he trobat aquesta, que si bé no és gaire antiga, em sembla ja llunyana.
En ella podem apreciar al nostre gran amic Mr. Price carregat de galetes i sucs hipercalòrics, al Camp 1 del Pedraforca, quan encara no esbufegava. Bonic paisatge.
Ara que tinc jaqueta nova per pujar a cims i no congelar-me, tinc unes ganes boges que arribi el bon temps per pujar altres cims –aquest cop no amb texans-, de la nostra geografia.
Qui sap si després d’un cert entrenament (footing fritanga) podrem afrontar els Pirineus?
Per si de cas, Pica d’Estats, Aneto i companyia aneu-vos preparant.
Àudio: First of the gang to die(Morrisey)
7 comentarios:
Pasen les mans grosses de pessigar el pa xines per la nova xaqueta?
See you!
Jo al Pedraforca vaig plorar i tot, mentre el pujava. Per sort, la xocolata amb fruits secs i els izards em van fer oblidar les penes...
fruita seca i isards, no?
Ai gelines...
Sí, ja txotxejo.
Ah, aques´ta és la meva nova identitat pel meu nou blog pel taller de tele. Quin pal.
A qui se li acudeix pujar un cim amb texans? hombre dani! hauras d'aprendre del pujolet
molts anims preparar el pedraforca i per pujar alegre a les noves coses que comences
perales
http://periodismoincendiario.blogspot.com/
aiiiiiiiiiii!!! jejejeje! Els teus posts continuen com sempre! :)
Com diu la Perales, a qui se l'hi acudeix pujar en texans?
Entrena, i esperem! Pujem junts? jejeje! Jo ja m'entreno pel fred a Anglaterra...
El pais de les patates i del te.
Un peto gran!
Publicar un comentario