Aquest tros de balcó l'he trobat a un místic poble molt a prop del meu, al Pallars Jussà. Donaria 5 kgs (de la meva panxa, per ser més concret) per poder esmorzar un matí de primavera les meves galetes i el meu Granini en aquest balconet.

Àudio: Vespre (Els Pets)

i?

Jo també ho vaig fer un cop...i no per això obro una botiga i li poso aquest nom!

Borat is back

Probando bigote...un, dos, un dos...probando bigote...

BcnInsòlita

Barcelona no para de sorprendre’m. Sé que moltes altres ciutats també ho fan i que simplement has de viure-les per que no deixin de sorprendre’t. Aquesta niti, per tant, no pecaré de vanitós.
El cas és que fins a dia d’avui ja havia sigut testimoni d’infinitats d’anècdotes de carrer. De fet, una part de mi sempre ha somiat ser taxista nocturn o poli per poder caçar les estrambòtiques personalitats que poblen els nostres nocturns carrers. Les condicions laborals d’ambdues feines, però, m’han fet veure que no són les millors del mercat.
He vist com robaven a la gent, diferents tipologies de borratxos o una noia passejant un por senglar (anècdota que va merèixer un post en aquest mateix bloc). També he contemplat un avi passejant rambla avall despullat, sota un sol radiant i amb una minga d’allò més considerable, així com turistes amb roba d’estiu en ple mes de gener.
El que mai havia vist, fins a aquest vespre, és nevar –nevava poc però nevava- a la platja de Barcelona. I és que aquest esdeveniment totalment inesperat m’ha fet agafar forces i acabar el recorregut de jogging que tenia marcat. He tornat a casa a pas lent, esbufegant, sol i amb fred. Això sí, havent vist nevar a la platja de la Marbella.

Àudio: Young Folks (Peter, Bjorn & John)

Wa Yeah!

jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat
jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu
que sexy que dolça i que freda, oh yeah!
sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte
cosmètics i margaret astor
ja sé com s´escriu juliette
jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també
un llapis digué a un pistatxo, oh yeah!
que divertit lo que escric quan estic avorrit per exemple es teu cos
es jersei destenyit, es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt
per exemple es teu llit de penombra i llençols amb es termo espenyat
per exemple dormits...
jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat
jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré
galapots, nenúfars, princeses, oh yeah!


Merci pel segon concert d' Antònia Font (divertit tot i el pasotisme del públic).
I també per l'entrepà de truita de ceba a hores intempestives.
També per no tenir sentit de l'orientació i córrer tant lenta...(i si hagués marxat?)
I per aguantar-me les bromes pesades que et faig cada 5 minuts (jo ja m'hagués enviat a la merda).
Un petó, iaia.

Punt i a part

Últims moments assegut en una aula d’universitat, envoltat de companys i també d’amics. Últimes rialles mentre estudiants exposen com poden i proven de fer veure que han realitzat “un gran treball”, quan el que han fet és “una gran merda” (entre els que m’incloc). Dissimules perquè la professora no et vegi mentre parles amb el del costat o mires el mòbil, per darrer cop. I és que avui he assistit al darrer dia de classes a la uni. O al cole, com m’ha agradat sempre dir.
Ara tinc moltes ganes de no perdre més hores escoltant com profes incompetents usen paraules buides per explicar-te temes irrellevants. Tinc ganes de ser útil per a la societat. D’aprendre treballant. De treballar a molts llocs. De viatjar. Pagat, és clar. De posar en pràctica tot allò que he après els darrers 6 anys, anys en els que he sigut una despesa per l’estat i pels currantes que s’han aixecat a les 6 del matí mentre jo a les 9 encara em barallava amb el llençol.
Tanmateix, sé perfectament que en breu el món laboral que m’espera, verge i immaculat encara, se’m caurà als peus i desitjaré tornar a ser petit. A dibuixar sanefes al cole, o a fer dibuixos amb el punxó. A portar la bata i perseguir nenes a l’hora del pati. “Oh conejo de la suert...on deus ser ja?” Trobaré a faltar els profes bons que he tingut, i recordaré amb estima la baba que m’ha caigut mentre algun d’ells o elles (gran Terribas!) em feia obrir els ulls de bat a bat i m’obligava a sentir-me ignorant.

En fi, que estic cansat i només volia retre un petit homenatge a la meva universitat del cor, la UPF (tant odiada com lloada) i a la meva vida d’estudiant-livingdor (a part d’actualitzar aquest bloc que cada dia fa més pena). Espero que en breu pugui tornar a tenir temps suficient com per deixar plasmades les meves cabòries, preocupacions i anades d’olla.

Au revoire, école. Buenos días, señor Martínez.

pd. Gran Jürgen Nägel, l'únic alemany que diu "tanmateix", "d'antuvi" i "nogensmenys" en la mateixa classe.

Àudio: Another brick in the wall (Pink Floyd)

Madonna!

En els darrers anys hem sigut testimonis del bateig dels 365 dies de l’any, que cada quatre són 366, amb motius d’allò més variat. El dia del medi ambient, el dia del treballador, el dia d’Europa o el dia de l’orgull gay ja tenen data al calendari. Avui però, no és el dia del pare. Ni el de la mare. Tampoc és el dia de l’orgull freak (que és el 25 de maig). Avui és el dia de la dona. De fet, de totes les dones del planeta.

Cada 8 de març es celebra el Dia Internacional de la Dona, una jornada en què les dones reivindiquen el seu lloc al món i els seus drets, vulnerats sistemàticament fins i tot en els països “més avançats”. És per això que, a l’agenda de tots els polítics i figures del país, s’incorpora algun acte d’homenatge a aquest col·lectiu que significa la meitat dels pobladors del nostre planeta.

A casa nostra, a Catalunya, una jove té especial il·lusió pel 8 de març. I és que per a la coordinadora general de l’associació Dona -Joves Nacionalistes per a la Igualtat-, R.A., “és molt important que els col·lectius més desafavorits siguin presents almenys un dia a l’any”. Per a A., però, aquesta festa “no és només per a les dones”, i es complau perquè “cada cop assisteixin més homes” als múltiples homenatges que es fan per aquesta data, i que “se la facin pròpia”. La festa, s’entén.

La màxima responsable de Dona va sempre de bòlit, ja que durant tot l’any coordina les activitats que fa l’associació, com prevenir i orientar als i les joves. Durant els 364 dies restants idea jocs pedagògics per treballar amb nens i adolescents, però cada 8 de març assisteix a alguna de les festes en les que es ret homenatge a la dona.

Però, mentre seguim necessitant dies com aquest perquè la població prengui consciència, sobretot els homes, de que les dones no gaudeixen de facto dels drets que sí recullen les constitucions o estatuts, assistim a fets que mostren que la situació del gènere femení, en alguns espais, està guanyat terreny. Una clara mostra d’aquest fet és la recent nominació d’una dona, petita però dona, al capdavant de l’Observatori Català de la Joventut. M.P., la màxima responsable d’aquest organisme des del passat 12 de febrer, valora de manera positiva el dia de les dones ja que ajuda a crear “una consciència social sobre una injustícia”. Segons P., “aquest tipus de celebracions no serveixen per arreglar res a curt termini, però sí per a crear un estat d’opinió”. I és que, per a aquesta jove sociòloga, el món està muntat “des d’una perspectiva masculina”, des del món laboral, al de la salut i fins i tot el d’educació.

Per les notícies que es publiquen als diaris sembla que, malauradament, M.P. no va tant desencaminada.


PD. I love Botero

Àudio: Girl, you'll be a woman soon (Neil Diamond)

De vegades veient la punta de l'iceberg ja tenim prou per fer-nos una idea de fins on arriba la condició humana.

Pel•lícula més que recomanable. Sobretot, "tal com está el patio". I sobretot, si no ingereixes 0.5 kg de llaminadures abans d'entrar a la sala.

La vida de los otros, de Florian Henckel-Donnersmarck.

Dubtes

I parlant de semàfors...sempre m'he preguntat QUI és l'encarregat de sincronitzar-los. S'han de preparar? Com ho fan? Existeix un "postgrau" de semaforització?

M'agradaria felicitar als que s'encarreguen dels que estan a Aragó i a Gran Via.

Un suspens pels que programen els Meridiana entre el Parc de la Ciutadella i Glòries.

Este resumen no está disponible. Haz clic en este enlace para ver la entrada.