31 octubre 2007

Cara i creu

Està bé això de tenir sort a la vida. Ser un ‘suertudo’, vaja. De fet, hi ha gent que diu que la sort no és té, sinó que es busca. I en part, és veritat.
En aquest any que en breu finiquitarem, m’han passat força coses. O, dit d’una altra manera, he fet que em passessin algunes coses.
N’hi ha de positives, de molt positives. Si tot va bé, a finals de l’any vinent gaudiré d’un pis de protecció oficial (lloguer, no pas compra) pels propers cinc anys. I vist com està el pati immobiliari –promeses del senyor Baltasar a part-, hauria d’estar content.
També marxo a viure a l’estranger un any. Un anys sencer si sóc capaç d’acostumar-me a la pobresa, les desigualtats i si el meu còlon guanya la partida al curry.
A més, he conegut gent fantàstica i gent no tant fantàstica.
Per contra, la mala sort també m’ha acompanyat. Primer un esquinç aparatós al turmell dret em va sorprendre a una platja paradisíaca de Mallorca. També unes recents angines, d’allò més molestes, em van visitar fa cosa d’un mes. Seguit una caiguda en moto, amb turmell anteriorment citat inflat i blaus a les cames (em remeto a la foto), i per acabar, una relació que no acaba de rutllar. Entono el mea culpa en tots aquests infortunis.
Per si això no fos poc, el cap de setmana passat vaig anar a buscar bolets i no vaig trobar-ne ni un de comestible.

La vida, com deia el gran Forrest Gump, és una caixa de bombons: mai saps quin et tocarà...cada dia.

Àudio: Space Oddity (David Bowie).

13 comentarios:

Anónimo dijo...

T'has oblidat de les ungles, endolades..., morades d'una excursió fallida... cap a Montserrat...
Tot i ser una mica desgraciat últimament, t'hauràs de consolar amb què ets un puriti i amb què t'estimo (encara).

Pit dijo...

La foto es diu "Croàcia i Bòsnia". És molt fetitxista això de posar un nom a les teves cames... Curiós... Quina és la Croàcia i quina la Bòsnia? I el pissolino, com es diu? Eslovènia? Itàlia?

Pit dijo...

T'has oblidat que vas perdre al Continental i que el Chicho i jo et vam matxacar al ping pong.

Daniel dijo...

1r. El joc es diu Carrilet i no pas Continental.
2n. Parlant en termes absoluts, crec que vaig ser el clar guanyador a Ping Pong.

Volia reservar algunes desgràcies més un post futur.

Anónimo dijo...

ai dani dani..

Esther dijo...

Estàs fatal.

Anónimo dijo...

Forrest Gump es una mierda de película.

OvV dijo...

Forrest Gump és una de les millors pel·lícules dels 90's i una brutal escenificació de la història dels Estats Units...enterat/da...

Nu dijo...

Molt bé oscar!!! Jo humilment diré que juntament amb Noviembre és la única pel·lícula que m'ha afectat durant una setmana més o menys. Per tant, potser no serà del Lars Von Trier, però bé, es tracta de fer arribar, no...?

Anónimo dijo...

enterat/ada? sí que ets chulo, xaval...
En fi, perquè una peli sigui bona no cal que sigui del Lars Von Trier. Spiderman, del Sam Raimi, o El protegido, del Shyamalan, són autèntiques pelis de culte, i no són pas d'art i assaig.
Els 90 van donar pelis millors que Forrest Gump, que, per desgràcia, van passar desapercebudes, entre elles Alta Fidelidad.

L'enterat

OvV dijo...

enterat...hauries de llegir bé les coses abans de treure'n conclusions.
en primer lloc dir-te que sí, que só cun xulo. i què?
en segon lloc jo no he dit que un film hagi de ser bo perquè el faci el Lars Von Trier, ni res de Spiderman...t'ho has fet tu solet...
i en tercer lloc, el sr. Zemeckis, ha fet altres pel·lícules com Regreso al futuro o Náufrago, o sigui que no crec que estiguem parlant d'un director de culte com sembla que vols dir-li...però sí que és un gran director, penso, sense haver fet un cinema alternatiu.
estem d'acord, enterat?

PS: i signa home, que no costa res ser una miqueta valent...

Pit dijo...

Hosti, per mi 'Regreso al futuro' sí que és una pel·li de culte!!! M'encanta! MacFly!!! Gallina!!! No me'n cansaré mai!

Daniel dijo...

Aviam,
Vaig citar Forrest Gump perquè m'anava bé la frase dels bombons, no perquè posés la peli en un pedestal. No obstant això, i reconeixent que no sóc cap cinèfil, m'agradaria destacar Forrest Gump perquè, tot i no ser una peli rodona, em fa sentir viu, em fa riure i emocionar. I això, en part, és del que tracta el cinema. no?

pd. també vaig veure la d'Alta Fidelidad quan la van estrenar i, sincerament, per a mi només és salva per la banda sonora.