13 noviembre 2007

Maleïda espera

Per norma general m’agrada tractar bé la gent gran. Em refereixo als petits detalls: cedir-los el seient al bus o al metro, tractar-los de vostè, o passar per alt les seves grolleries i sermons. No és que els reverenciï, però sí que crec que els brindo un tracte afable i cortès. Però avui, membres d’aquest “col•lectiu” m’han enervat.
Estava esperant a l’ambulatori, a la saleta on fas temps abans de passar una hora més tard de la cita que et donen al teu metge de capçalera, quan un petit grupet de jubilats han començat a discutir. De fet no discutien, ja que tots estaven d’acord, sinó que practicaven el seu esport preferit: rajar del govern, de les empreses, dels immigrants i, com no, del jovent.
Jo, covard de mi, no he aixecat en cap moment la veu, i mira que tenia arguments per debatre part de les seves estèrils discussions. Mentre ells criticaven jo anava fent l’Autodefinido del suplement Domingo.
La seva conversa, caòtica, farcida de tòpics, amb crítiques fàcils i previsibles, anava ballant de tema a tema. Primer de tot han criticat que tres joves xinesos feia estona que eren atesos pel metge què tots esperàvem. Han començat a fer especulacions; que si amb molta probabilitat no pagaven a la Seguretat Social i que això era injust –de fet un d’ells ha dit textualment: “yo no sé si pagan a la SS, pero...”-; que si són una plaga, que si els exploten als restaurants (és curiós veure com es compadeixen d’ells quan a la frase següent els matxaquen); que si etc.
També han tingut temps per criticar el govern. Les seves fletxes anaven carregades de ràbia per la pujada de preus dels productes d’alimentació bàsica. No es creien que un increment del cru pogués afectar altres productes de la cistella de compra dels ciutadans. De fet, un dels jubilats amb el cabell ja groguenc però pentinat no parava de repetir “que no nos enganyen: qué tendrá que ver el petróleo con el pan”. Jo no sé molt d’economia, bé, més que ells segur, la que recordo de la facultat, però sóc conscient de les meves limitacions i això no em permet fer asseveracions com les que feien. Però si ni saben què són les corbes de demanda o l'índex de Gini!!!Està bé ser una mica incrèdul a la vida, però no un ignorant incrèdul i prepotent. Ah!, també han inclòs al sac als defensors del poble (sic), i als diferents defensors del ciutadà. Ja em diràs tu quina culpa tenen ells. La discussió sobre el preu del petroli s'ha acabar amb un lacònic “todos nos roban”. Curta frase a la que tots han assentir silenciosos.
Les paraules més complicades de l’autodefinit se’m resistien. Mentrestant, els meus col•legues d’espera començaven a atacar aquest cop el jovent amb una munició d’arguments clàssics: que si no tenen ambicions, ni esperit de sacrifici, ni totes aquestes ximpleries. De fet, el que m’ha resultat més divertit ha estat el moment en el què una dona que rondava la cinquantena, la joveneta del grup, ha recriminat que la joventut d’avui no es manifestés per res ni intentés canviar res. Com si estiguessin d'acord amb les manifestacions en favor dels matrimonis homosexuals o haguessin pogut acabar amb 40 anys de franquisme. I tampoc els culpo per no haver-ho aconseguit.
Al final he pogut escapar de l’escena com a l’anunci de Cuatro i entrar al despatx del metge, no sense sentir abans com el jubilat amb veu de carajillo i més mala llet deia “se van a enterar”, referint-se els de recepció, quan ha descobert que s’havien equivocat al donar-li l’hora per recollir les medecines. L’homenet estava molt cabrejat perquè perdia el temps allà, a la sala d'espera, com tots, i ha arribat inclús a vacil•lar i contestar al (sant) doctor quan ha gosat sortir per cridar el nom dels nous pacients que atendria. I el que em dóna més ràbia, és que segurament aquest/s homenet/s no ha tingut altres coses a fer a la sortida de l’ambulatori. Santa paciència.


Àudio: Ni una sola paraula (Roger Mas)

1 comentario:

OvV dijo...

per plorar de riure la versióq ue fa Roger Mas de la cançó de na Paulina...
per cert, dimecres podríem qquedar per fer un Foxos...què et sembla?