Diumenge va tornar a ser diumenge. El darrer dia de la setmana –pels no anglòfons- va servir per descansar el cos i la ment després d’un segon dissabte destructiu. La ressaca va durar fins ben entrada la tarda; una tarda inoblidable.
Mai he sigut gaire amant del tennis, però cada cop sóc més aficionat. Aprendre a tornar pilotes, gràcies al curs que estic fent actualment, ajuda a que m’estigui aficionant a aquest esport tant estilístic. I ahir va ser un gran dia pels amants (i neoiniciats) d’aquest esport.
Vaig començar a veure el partit a casa dels meus tiets, encara amb la boca pastosa, però gràcies a la pluja (que va obligar interrompre el partit dos cops) vaig poder veure guanyar a Nadal des de casa meva, al sofà. El “All England Club” es va quedar petit pel millor partit de tennis que recordo i probablement pel millor de la història (diferents experts dixit). Tot i que Nadal va començar guanyant amb autoritat i Federer no podia seguir el ritme del manacorí, el encara número 1 va demostrar per què és el millor jugador de la història. Ajudat pel seu magníc servei (25 aces!) va remuntar el partit i va obligar a jugar el cinquè i definitiu set.
El darrer punt, el que sentenciava a Rafa Nadal com a campió de Wimbledon 2008, em emocionar com feia temps que no recordava. Em va posar tendre veure com un xaval humil plorava i com ploraven també els seus pares i familiars.
La humilitat i l’esportivitat que ha demostrat Rafa sempre (i Federer per descomptat) són elements tant importants com la seva força i tècnica per que l’admiri. M’agrada que no hagi perdut el nord, que valori la seva terra i els amics de tota la vida, que sigui un noi familiar i gens pretensiós. Sincerament, l'envejo.
Ahir Rafa va destronar al rei a casa seva i va encetar un nou capítol en la història del tenis. Felicitats Rafa.
Pd. Federer va demostrar un cop més que és un dels homes amb més classe del món, no només pel seu educadíssim comportament sinó també per com va vestir després que acabés el partit. M’encanta la seva jaqueteta blanca...
Àudio: Lucha de gigantes (Nacha Pop)
Foto: AP/Kirsty Wigglesworth
No hay comentarios:
Publicar un comentario